L’Ajuntament de Barcelona ha presentat avui a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports una nova Mesura de govern per promoure polítiques amb perspectiva de gènere que puguin incidir en la lluita contra la precarietat laboral de les dones. El document contempla 68 actuacions, dotades amb un pressupost aproximat d’1,2 milions d’euros, que s’aplicaran en els propers 3 anys amb l’objectiu de combatre la precarietat que pateixen les ocupacions més feminitzades de la ciutat, especialment en temps de crisi social i econòmica, com la que ha esdevingut a causa de la Covid-19.
El document s’emmarca dins l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat i vol reforçar i consolidar les línies de treball ja consolidades al consistori. A més, diverses de les propostes que es plantegen donen resposta a les demandes i necessitats reclamades pel moviment feminista i les entitats de dones de la ciutat durant el període de confinament sanitari.
La feminització d’una ocupació es defineix per una representació de dones que la desenvolupen superior a la seva representació en el conjunt de la població, que en el cas de Barcelona seria del 52%. Les ocupacions més feminitzades a la ciutat són el treball de la llar i de la cura, la neteja i el sector d’estètica i benestar, entre d’altres. Per la seva banda, entenem com ocupacions precaritzades aquelles en les quals es donen un seguit de factors que incideixen en la seguretat laboral i en la qualitat del treball, com sous baixos, conflictivitat laboral o risc d’accidents.
Per aquest motiu, la Mesura de govern se centra en els sectors que integren ocupacions altament feminitzades i, alhora, significativament precaritzades, com són el sector de les cures, de l’acció social, de l’atenció al públic, del tèxtil i de l’estètica. En total, el document s’agrupa en 10 grans objectius estratègics que se subdivideixen en 68 actuacions concretes. A continuació es detallen cadascun dels eixos i les seves accions:
- Vetllar per tal que l’impacte de la Covid-19 no empitjori les condicions de les ocupacions més precaritzades i feminitzades de la ciutat: les conseqüències laborals generades per la pandèmia estan afectant en major grau a les dones, trobant-se més exposades al virus a causa de la seva alta participació en ocupacions essencials com serveis sanitaris, atenció a persones o comerços de béns bàsics. La taxa d’atur és més elevada en les dones que en els homes. A més, tenint en compte que les dones perceben salaris més baixos, l’actual crisi està incrementant la seva pèrdua de condicions de benestar. En resposta, la mesura contempla enfortir els punts de defensa de drets laborals en els sectors més afectats per la crisi i reforçar la coordinació amb els consolats de diferents països per informar en origen dels drets laborals del país d’acollida.
- Fomentar una contractació més estable i segura: un dels principals factors que generen precarització són els salaris baixos i la bretxa salarial de gènere i edat; per exemple, a Barcelona, les dones perceben un 7% menys de salari que els homes. A més, això s’incrementa amb aspectes relacionats amb els contractes laborals i les jornades irregulars, on les dones representen el 71% del total de contractes a jornada parcial, sovint per la manca de possibilitats de conciliació i per poder exercir tasques de cura a l’àmbit privat. Entre les actuacions més destacades que planteja el consistori destaca la proposta d’implementació d’un model de xec-servei per fomentar la contractació formal i digna de les treballadores de la llar i les cures; i la intermediació, a través de Barcelona Cuida, per formalitzar la contractació de treballadores de la llar i cures mitjançant una plataforma web.
- Combatre el terra enganxós fomentant oportunitats de trajectòries professionals i l’enriquiment del treball: la segregació vertical provoca l’exclusió de les dones dels llocs laborals de major responsabilitat. A Catalunya, només el 35% dels càrrecs de direcció i gerència són ocupats per dones. Per aquest motiu, s’elaborarà un Pla d’acció contra el terra enganxós en la neteja d’edificis i equipaments municipal; també es preveu establir un sistema de beques de formació en escoles de disseny tèxtil per a dones en situació de precarietat, alhora que activar nous programes de polítiques actives d’ocupació i reforçar la capacitació tecnològica de les treballadores per reduir la bretxa digital. A més, es desplegaran actuacions específiques per abordar l’assetjament sexual al sector de la neteja, del treball de la llar i de la cura.
- Promoure una bona organització del temps i una conciliació corresponsable: la impossibilitat de conciliar el temps personal, familiar, sociocomunitari i de treball representa un factor de precarització molt present en algunes de les ocupacions més feminitzades. El 63% de les dones dedica 20 o més hores setmanals a les tasques de la llar i les cures, en el cas dels homes el percentatge és del 37%. En aquest sentit, el reforç de projectes com Corresponsabilitza’t –per promocionar la coresponsabilitat empresarial en les necessitats de conciliació de les seves treballadores- o el servei de canguratge Concilia, són exemples clars de la direcció que prenen les polítiques municipals per facilitar la conciliació laboral i familiar.
- Lluitar contra l’assetjament i les violències masclistes: a Barcelona un 10,2% de les dones ha partit assetjament sexual a la feina en algun moment des dels 15 anys, ocasionant una major taxa d’afectació en la salut mental de les víctimes. Una de les accions que proposa la Mesura de govern és la realització de tallers d’empoderament per a l’afrontament i resposta davant de l’assetjament al lloc de feina.
- Combatre la informalitat i la desprotecció social: baixes o nul·les cotitzacions, situacions administratives irregulars o economia submergida són alguns dels factors que fomenten la precarització laboral. Aquesta es veu més agreujada en les treballadores de la llar i les cures, on s’estima que un terç de les mateixes ho fa sense estar donades d’alta a la Seguretat Social. El consistori posarà en marxa la campanya “Fes-te visible” adreçada tant a dones a l’atur com a agents contractants, per a la inscripció com a demanant d’ocupació i la regularització de les situacions laborals informals.
- Promoure el reconeixement social de les ocupacions més feminitzades i precaritzades: la manca de reconeixement i valoració social repercuteix en la millora de les condicions laborals d’un lloc de treball. Una de les tasques menys reconegudes és el treball de la llar i la cura, per aquest motiu el document contempla la composició d’una taula conjunta tècnica, público-privada i amb entitats del sector, per la capacitació socioempresarial al voltant de les cures de la ciutat. A més, es vol promocionar un codi ètic laboral i antimasclista en fires i congressos de la ciutat, i augmentar les campanyes de comunicació pel reconeixem social de les treballadores i que combatin els estereotips de gènere en determinades feines més feminitzades.
- Enfortir l’autoorganització i la representació de les treballadores: moltes de les persones que treballen en ocupacions feminitzades i precaritzades troben dificultats per organitzar-se col·lectivament per defensar els seus drets laborals. Com a resposta, el consistori donarà suport a la creació d’una associació professional per a les treballadores del sector de les cures i realitzarà una diagnosi de gènere sobre l’ocupació als Mercats Municipals. A més, fomentarà l’enfortiment i creació de xarxes de treballadores de diferents sectors i els hi oferirà un acompanyament.
- Fer front als riscos laborals no protegits: les condicions laborals poden influir perjudicialment sobre la salut dels treballadors i treballadores. Per exemple, les dones pateixen més accidents in itinere a causa de l’augment de desplaçaments que realitzen per compaginar diferents feines i atendre la cura d’altres persones. Una de les accions municipals proposades és la creació d’una línia d’atenció telefònica per atendre problemes relacionats amb l’àmbit psicosocial.
- Combatre l’impacte dels factors de desigualtat que interseccionen amb el gènere: quan el gènere es creua amb altres eixos de desigualtat -com l’origen, l’edat, la diversitat funcional o l’estructura familiar, entre d’altres- pot comportar un empitjorament de les condicions econòmiques, socials i laborals de les treballadores. Per aquest motiu, una de les actuacions concretes d’aquest objectiu és la descentralització del servei municipal Barcelona Cuida i la seva adaptació a la diversitat lingüística i cultural de les treballadores de la llar i les cures
