La pandèmia de COVID-19 està tenint un enorme impacte en la salut física i emocional de la població general. En el cas dels professionals de la salut, l’estrès diari a primera línia assistencial, la manca de mitjans, la presa diària de decisions difícils, la por al contagi propi i de familiars, etc. els converteix en un col·lectiu especialment vulnerable. De fet, ja abans de la pandèmia, diversos estudis havien mostrat que els professionals de la salut tenen, en general, una percepció de la pròpia salut mental pitjor que la població general.
Ara, en plena pandèmia, les dades preliminars de l’estudi Impacte de la COVID-19 sobre la salut dels professionals sanitaris, que estan duent a terme la Fundació Galatea, el CoMB i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Vall (Institut d’Economia de Barcelona IEB-UB), constaten que l’actual crisi sanitària no tan sols ha empitjorat considerablement la salut física i mental dels professionals sanitaris, sinó que l’impacte ha estat tan gran que el col·lectiu se sent en aquests moments més cansat i menys preparat de cara a fer front a una “segona onada” de la pandèmia. Així ho afirmen fins al 42 % dels professionals, que afronten amb més pessimisme els propers mesos.
Les dades preliminars d’aquest estudi es basen en una enquesta que van respondre 1.648 metges i metgesses de Catalunya entre el juliol i l’agost passats. Més endavant, l’estudi s’ampliarà, amb la col·laboració de l’Organización Médica Colegial (OMC) i de Mutual Mèdica, amb dades d’altres professionals de la salut de Catalunya i de metges i metgesses de la resta de l’Estat.
L’esgotament que mostren els metges i metgesses es fa també evident davant d’un 24 % que asseguren que en algun moment, al llarg dels darrers mesos, s’han qüestionat si seguien exercint la professió (el 22 % s’ho han plantejat, mentre que el 2 % consideren aquesta opció de manera més seriosa). No obstant això, el gruix del col·lectiu manté un ferm compromís amb la professió i amb els pacients, tot i les dures experiències viscudes des de l’esclat de la pandèmia.
L’enquesta constata l’empitjorament de la salut física i mental dels metges a partir de diversos indicadors: freqüència amb la qual experimenten esgotament físic i emocional, cefalees, mal d’estómac o mal d’esquena; així com capacitat per fer front als problemes, entre d’altres. Els valors d’aquests indicadors es comparen en tres moments diferents: abans de la pandèmia, durant l’esclat de la primera onada (març i abril) i durant l’estiu. Els pitjors valors s’obtenen en el període de març-abril, mentre que a l’estiu, tot i experimentar una millora, no es recupera el nivell de partida anterior a la pandèmia.
L’estudi detecta que hi ha determinats col·lectius que mostren pitjors indicadors de salut, com ara, metges i metgesses que treballen a l’atenció primària, aquells que van treballar a UCI i serveis d’urgències i els que van decidir autoconfinar-se durant els mesos més durs de la pandèmia per protegir els seus familiars. Aquests grups també mostren una recuperació més lenta que la resta de companys.
Entre els professionals de l’atenció primària (25,7 % de la mostra), ha estat més freqüent el plantejament d’abandonar la professió: un 31,7 % ho han considerat en algun moment, molt per sobre del 21,3 % dels companys de l’àmbit hospitalari i del 22,2 % d’altres àmbits. També indiquen que se senten menys preparats de cara a fer front al que queda de pandèmia: el 48,4 % dels metges i metgesses de primària així ho afirmen, mentre que la mateixa sensació és reportada pel 44,5 % dels professionals d’hospitals i el 34,8 % d’altres àmbits.
Pel que fa als metges i metgesses que van treballar a UCI i serveis d’urgències, fins el 68 % van declarar, per exemple, que en el moment més àlgid de la pandèmia (març-abril) se sentien cansats sempre o molt sovint (per sobre del 57,6 % de la mostra total), un percentatge que abans de la crisi era del 27,7 % (18,9 % a la mostra total) i que encara es mantenia en el 47,4 % al juliol-agost (42 % a la mostra total).
