Els ajuntaments de Viladecans, Sant Boi i Gavà han presentat al·legacions a la proposta de la Generalitat d’ampliació de la zona de protecció especial per a les aus (ZEPA) del Delta del Llobregat, en les quals, en primer lloc, reclamen la suspensió de la tramitació de l’acord. Els governs municipals volen que abans es redacti la planificació pendent del conjunt dels espais naturals actualment inclosos en la Xarxa Natura 2000, “de forma immediata i amb caràcter previ a cap ampliació de la ZEPA”.
Les alcaldesses de Sant Boi, Lluïsa Moret; de Gavà, Gemma Badia, i l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, denuncien que l’excessiva ampliació de les zones de protecció d’aus que proposa la Generalitat posarà en perill l’activitat agrícola d’una zona que suposa el 70 % de l’horta del Parc Agrari, el qual és un 30 % de la superfície hortícola de Catalunya.
La suspensió de la tramitació de l’acord de govern de la Generalitat haurà de permetre treballar conjuntament amb el territori i els agents implicats tant la proposta d’ampliació de la ZEPA com els mecanismes necessaris perquè aquesta reverteixi els incompliments de la carta d’emplaçament de la Comissió Europea. Haurà de ser una proposta consensuada per totes les parts en la qual es garanteixi la pervivència de l’activitat agrícola i la seva convivència equilibrada amb les zones de protecció de les aus.
Els ajuntaments del Delta demanen a la Generalitat que, abans de cap ampliació de la ZEPA, també es garanteixi un pla d’inversions que reculli les necessitats de la zona, un model de gestió i protecció adequat degudament pressupostat, i una regulació i governança coordinada amb els diferents agents que incideixen al territori. En aquest sentit, reclamen que des d’ara mateix s’implementin mesures concretes de protecció dels espais naturals, en aquests moment clarament insuficients.
Els municipis volen que s’abordi la redacció d’una normativa única per a tot l’àmbit que formi part de la ZEPA del Delta del Llobregat que reculli la zonificació corresponent a les característiques de l’espai, tot definint clarament les zones de nucli de l’activitat productiva agrícola per garantir-ne la viabilitat econòmica, els nuclis dels espais naturals protegits per garantir la conservació d’hàbitats i espècies, les “zones tampó” o amortidors per reduir els conflictes de frontera entre la zona agrícola i els espais naturals.
Paral·lelament, els ajuntaments demanen que en el marc de l’elaboració i tramitació prèvia d’aquests plans i/o programes i de la revisió de la proposta de modificació de la ZEPA, es realitzi la corresponent avaluació ambiental, estudis científics solvents i contrastats que valorin i analitzin la situació de deteriorament dels hàbitats i la biodiversitat, i les causes que l’han provocat. I en la mateixa direcció, que es porti a terme una avaluació exhaustiva de les afectacions sobre els espais agraris, de conformitat amb la legislació agrària, així com les valoracions d’indemnització.
Una resposta insuficient a Europa
L’any 2013 es va iniciar un expedient a la Comissió Europea que posava de manifest la pèrdua de biodiversitat a l’espai Delta d’especial protecció, la qual cosa donà peu a la tramesa de diferents informes als anys 2014, 2015 i 2016 que intentaven rebatre el fet acusatori.
Un cop analitzat per la Comissió Europea, determina l’existència d’una vulneració greu de la normativa europea que ha comportat un deteriorament manifest dels espais naturals, posant de manifest la manca de diligència en la vigilància, seguiment i gestió dels espais d’especial protecció del Delta de Llobregat per part de l’Administració competent, que és la Generalitat de Catalunya, havent posat en risc el patrimoni natural col·lectiu, fent deixament de les seves obligacions i responsabilitats.
Només quan ha arribat la Carta d’emplaçament de la Comissió Europea s’ha posat a sobre de la taula de forma unilateral, el 2022, la proposta d’iniciar la redacció i tramitació del Pla de protecció del medi natural de la zona. Una acció de contenció que aposta per fer una gran ampliació dels espais protegits sense tenir en compte per què hem arribat a la situació actual i reproduint els errors del passat. En la proposta no hi ha cap canvi al model de gestió dels espais naturals que ha suposat la pèrdua de biodiversitat denunciada per Europa.
En aquest context, a més, la participació econòmica de la Generalitat en el Consorci dels Espais Naturals ha estat més que insuficient i, per tant, els ajuntaments hem hagut de sufragar les seves despeses per la seva subsistència.
Incompliment de la Conselleria
Al mes de juliol del 2022, les alcaldesses i l’alcalde van mantenir una reunió amb la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, per presentar la proposta de treball del Hub Agroalimentari i, només en aquell moment, es va informar de forma superficial de la proposta d’ampliació de la ZEPA. Els màxims responsables municipals van expressar de forma contundent la vulneració dels principis bàsics de col·laboració entre administracions i van demanar a la conselleria que es revertís aquesta situació no desitjada per ningú.
Fruit d’aquesta petició, la consellera i els edils van acordar iniciar unes taules de treball conjunt per analitzar la proposta d’ampliació de la ZEPA i la seva justificació científica amb els ajuntaments, així com taules de treball sectorial en què tinguessin presència els principals agents del territori i, sobretot, la pagesia.
L’actuació de la conselleria, posteriorment, va ser la de publicar la proposta d’acord de govern d’ampliació el 29 de juliol del 2022, obligant els ajuntaments a sol·licitar una ampliació del període d’informació pública i s’aprovà el Programa temporal de Desplegament dels instruments de gestió de la Xarxa Natura 2000 del qual hem tingut coneixement pel diari oficial.
En aquest període s’ha celebrat una reunió amb la Direcció General de la conselleria, a la qual van assistir els representants del Parc Agrari, l’AMB i els ajuntaments de Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Gavà. Més enllà dels assumptes tractats quant a la normativa del Pla Especial del parc, els ajuntaments van sol·licitar expressament la convocatòria d’una reunió específica per tal que es compartís l’anàlisi i la motivació científica que sustenten la proposta d’ampliació, i que aquesta reunió se celebrés abans de la finalització del període ampliat d’exposició pública, reunió que mai va estar convocada.
Els ajuntaments del Delta no volen que es repeteixin els mateixos plantejaments erronis que ens han dut a la situació actual, ja que el projecte afecta una superfície que representa el 70 % de l’horta del Parc Agrari, el qual és un 30 % de la superfície hortícola de Catalunya.
