Tot i que més d’un 60 % de les persones enquestades que viu en aquestes zones més vulnerables declara tenir aparells d’aire condicionat, un 30,7 % d’aquestes afirma que no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada durant l’estiu, i un 19,3 % durant els mesos freds. Aquesta és una de les principals conclusions de l’enquesta “Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes”,elaborada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Institut Metròpoli. A més, un 11,5 % dels enquestats té retards en el pagament de les factures de serveis bàsics.
Una enquesta anterior feta l’estiu del 2022 sobre hàbits energètics a les llars metropolitanes, ja va detectar xifres semblants pel que fa desconfort a l’hivern (18,8 %), mentre que les xifres de desconfort eren inferiors a l’estiu (23,0 %). La comparativa indica que la pobresa energètica s’està agreujant especialment en aquestes zones vulnerables amb l’increment de temperatures a l’estiu.
Els espais quotidians en què es percep la calor amb més intensitat són els centres urbans de les ciutats o dels barris, els recorreguts diaris a peu o en bicicleta i a casa durant el dia i la nit. El transport públic i la feina, són els espais de més confort tèrmic. Dels resultats també s’extreu que hi ha coneixement dels ajuts per estalviar en la factura d’energia, però força desconeixement sobre els programes d’atenció a la calor, com rebre avisos, les ajudes que hi ha per aïllar millor els habitatges o bé els refugis climàtics.
L’estudi també extreu un seguit de conclusions relacionades amb la salut, la condició física o social, l’adaptació a la calor i els hàbits quotidians:
- L’augment de la temperatura ha provocat problemes comuns a 5 de cada 10 persones enquestades, com dificultat per conciliar el son, més cansament, més ansietat o malestar emocional. Un 10 % de les persones reporta l’empitjorament de malalties prèvies, mals de cap o migranyes. Es donen algunes diferències segons les característiques dels diversos grups: les dones, les persones amb una percepció més dolenta del seu estat de salut i les persones que tenen menys ingressos tendeixen a patir més tots els efectes de la calor en la salut. Les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat o dependència també pateixen més els efectes de la calor en la salut.
- Més del 80 % de les persones pren mesures d’adaptació que impliquen canvis de comportament a l’interior i a l’exterior (vestir-se de manera més fresca, beure aigua, evitar l’activitat física a l’exterior, dutxar-se més, canviar la dieta o canviar les hores de sortir).
- Posar persianes (85,2 %) i adquirir ventiladors (80,3 %) les dues mesures tecnològiques i d’infraestructures menys costoses, són també mesures que s’apliquen molt.
- Altres mesures que s’adopten sovint són anar a la platja, al riu, a la muntanya o a espais naturals més frescos (79,4 %), ventilar la llar (78,0 %), anar a zones urbanes fresques (64,8 %), instal·lar-se aire condicionat (57,7 %) i anar a equipaments privats climatitzats (53,4 %).
- Dormir en una estança més fresca (41,3 %), crear espais d’ombra exteriors (38,9 %), anar a equipaments públics climatitzats (38,4 %), anar a piscines municipals (37,6 %), posar tendals (35,8 %), anar a casa d’amics i familiars (29,7 %), refrescar-se en fonts públiques (29,6 %) o marxar a la segona residència o al poble (28,2 %) són mesures recurrents, tot i que no s’apliquen tant com les anteriors.
Els refugis climàtics, una de les polítiques d’adaptació a les onades de calor
La xarxa metropolitana de refugis climàtics XMRC ha doblat la seva capacitat, amb un centenar de nous espais, que sumen un total de 186 refugis climàtics (53 parcs, 115 equipaments i 18 piscines) actius en 24 municipis metropolitans. Els refugis de la XMRC donen cobertura a 556.181 persones vulnerables que es troben a 10 minuts caminant, una xifra que representa el 84 % de la població dels municipis que integren la xarxa, i un 76 % del total de la població (sense considerar la xarxa de Barcelona, que cobreix el 97 % de la seva població).
L’enquesta AMB-CALOR 2023 és una eina valuosa per explorar com la població que viu en zones d’elevada vulnerabilitat climàtica de l’àrea metropolitana de Barcelona percep els episodis de calor extrema, com veu afectada la seva salut i quines són les pràctiques d’adaptació que adopta. L’enquesta s’ha fet a partir d’una mostra de 1.200 persones, que representen el conjunt de 520.000 habitants situats en els barris més vulnerables a la calor, identificats a partir de l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC).
L’IVAC permet cartografiar i quantificar els riscos (de patir efectes negatius) que corren els habitants metropolitans davant d’un fenomen natural com són els episodis de calor.
Els principals resultats de l’IVAC pel que fa a la població i territoris amb elevada vulnerabilitat al canvi climàtic són els següents:
- Unes 526.000 persones, és a dir un 16,1 % de la població metropolitana, viu en zones amb elevada vulnerabilitat.
- Es produeix una concentració territorial de la vulnerabilitat en àrees densament poblades del continu urbà metropolità:
- A l’eix Besòs: Badalona, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet
- A l’eix Llobregat: l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, i algunes zones d’Esplugues de Llobregat i de Sant Boi de Llobregat.
- A la resta: districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó, a Barcelona.
Cal considerar, a més, que segons les projeccions d’augment de la temperatura aquestes condicions poden empitjorar. Per exemple, es preveu que el 2040 les temperatures diürnes empitjoraran als eixos del Llobregat i el Besòs, però el Raval i la resta del litoral de Barcelona i Badalona patiran més a les nits.
