ADavant l’augment de la demanda de places d’escoles bressol d’I1 i I2 registrada aquest curs, l’Ajuntament de Cornellà ha demanat a la Generalitat que estudiï la idoneïtat d’aules i espais disponibles de les escoles d’infantil i primària de la ciutat, per destinar-les com a places d’escoles bressol per al curs vinent, i d’aquesta manera garantir la universalitat real de l’educació infantil, tal com se li atribueix a les seves competències. Així ho ha decidit el Ple municipal celebrat aquest dimecres, 29 de novembre.
El consistori trasllada aquesta proposta a la Generalitat perquè considera que, ara mateix, és la via més ràpida i efectiva per fer front a l’augment de la demanda i evitar que cap infant es quedi sense plaça o en llista d’espera el curs vinent. Per al govern municipal, la universalitat és clau per garantir l’accés a l’educació en qualsevol de les seves etapes educatives i assegurar l’equitat i enfortir la cohesió territorial. “L’objectiu de les escoles bressol, a banda de proporcionar una educació rica i estimulant en una de les etapes més importants de l’aprenentatge i de la vida dels infants, és la de posar un servei a disposició de les famílies treballadores de la ciutat, que els permeti conciliar la seva vida familiar amb la laboral, sobretot en moments tan incerts econòmicament com els que estem vivint avui en dia”, ha reivindicat l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón.
Precisament, l’Ajuntament ha destinat molts esforços per oferir el nombre més gran possible de places en aquesta primera etapa educativa, tot i no ser obligatòria, teixint una àmplia xarxa d’escoles bressol al municipi, concretament vuit, una a cada barri; mentre que la ciutat no compta amb cap de titularitat de la Generalitat; en canvi, la Generalitat no disposa de cap escola bressol de la seva titularitat a la ciutat. A més, la capacitat de creixement de la xarxa municipal és logísticament limitada, dificultant enormement la possibilitat de garantir la universalitat d’aquesta etapa educativa des de la corporació local.
La situació es va posar de manifest a la matriculació de les escoles bressol per al curs 2023-2024, quan moltes famílies de Cornellà no van poder accedir a una plaça. La Generalitat va aprovar de manera unilateral l’aplicació de la gratuïtat de l’I2 sense tenir garantida la universalitat en l’accés, generant d’aquesta manera una demanda extra que no es va resoldre amb l’augment de l’oferta de places.
Davant les circumstàncies, l’Ajuntament de Cornellà va haver de gestionar amb celeritat l’increment d’inscripcions per aconseguir ampliar el màxim possible el nombre de places, mitjançant l’adaptació d’espais que s’utilitzaven per a finalitats educatives complementàries, passant d’una oferta de 612 a 641.
Concretament, es van crear vint places a l’E.B. Mag Maginet per a infants de 2 a 3 anys, i nou places a l’E.B. Linda Vista, per a infants d’1 a 2 anys. Tot i això, encara hi ha 137 famílies en llista d’espera, ara com ara.
Malgrat que el consistori comparteix la necessitat de la gratuïtat de l’educació infantil, considera imprescindible que la Generalitat faci una planificació adequada i sobretot proporcioni el finançament suficient per avançar cap a la universalitat i gratuïtat del servei. L’acord també demana la inversió en mòduls i la contractació de personal per a la creació de places d’escoles bressol. I, en cas d’incompliment, remarca que s’estudiaran les accions judicials pertinents contra el departament d’Educació de la Generalitat per la seva inactivitat.
Manca d’inversió persistent
L’Ajuntament considera que l’absència de places de titularitat de la Generalitat de Catalunya és un exemple de la manca d’inversió a les escoles bressol per part de l’administració competent a la ciutat, una política que ja s’ha donat anteriorment. Entre els anys 2012 i 2015 la Generalitat de Catalunya ja va disminuir les aportacions econòmiques a les llars d’infants, amb la conseqüent pèrdua d’ingressos que el consistori va assumir amb l’objectiu de no repercutir el cost a les famílies. En aquest cas, la justícia va donar la raó a l’Ajuntament l’any 2017, obligant el Govern de Catalunya a indemnitzar-lo amb 2.528.834,48 euros
