Consulta com han crescut els positius i sospitosos a nivell local i comarcal, i també per sexe, els darrers dies
Només 134 dels 947 municipis catalans estan nets de casos de coronavirus. De fet, malgrat que la pandèmia dista molt de trobar-se en el punt de màxima expansió, la quantitat de positius segueix creixent pràcticament a tot arreu. De fet, 185 municipis han augmentat la quantitat acumulada de casos certificats o sospitosos en un 50% en menys de dues setmanes, entre el 15 i el 27 de maig, tal com es pot observar en el mapa superior. De fet, la regió sanitària de Lleida no passarà encara a fase 2 per un brot els darrers dies.
En la majoria dels casos, es tracta de pobles petits on l’increment percentual es deu a pocs casos detectats, però també hi ha municipis mitjans o capitals de comarca, com Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Mollerussa, Mont-roig del Camp, la Seu d’Urgell, Calonge i Sant Antoni, la Biscal d’Empordà o Castell-Platja d’Aro. Tots ells amb més de 10.000 habitants i un augment del 50% dels casos acumulats en pocs dies.
A nivell de comarques, ocorre el mateix en sis i fins i tot en dues d’elles s’han duplicat els casos des del 15 de maig. Es tracta de l’Alta Ribagorça (+138,7%) i el Pallars Sobirà (+133,1%), mentre que l’increment és també notable al Solsonès (64,9%), l’Alt Urgell (56,7%), l’Urgell (56,7%) i el Pla d’Urgell (54,2%), tal com s’observa en el mapa inferior. En canvi, l’augment és limitat al Berguedà (17,6%), l’Anoia (18,1%), la Ribera d’Ebre (18,2%) o el Maresme (19,7%).
En ocasions, però, cal tenir en compte que un increment relatiu baix es pot deure a que la quantitat acumulada de casos ja era molt elevada i, per això, els augments posteriors no són tan significatius. Ocorre, per exemple, al Berguedà o l’Anoia, dues de les comarques abans citades d’entre les que els casos han crescut menys, però que igualment són la segona i la quarta amb més casos acumulats (62,2 i 53,5 per cada 1.000 habitants, respectivament).
En tot cas, la comarca amb una major ràtio de casos fins ara és el Pallars Jussà (68 per cada 1.000 habitants), i en tercer lloc, el Bages (55,3). Per contra, on n’hi ha hagut menys és al Priorat (21,4), la Cerdanya (21,4), el Montsià (21,8), el Pla d’Urgell (23,9) o les Garrigues (25,4).
