R. Olga Godayol
veterbaix.com Veterbaix domicilis 610 82 06 13
Quan parlem de la salut dels nostres animals de companyia, sovint pensem en visites regulars al veterinari, una dieta saludable i, potser, exercici regular. Però hi ha un aspecte que pot passar desapercebut fins que esdevé un problema greu: les malalties vectorials. Molts de vosaltres potser no sabeu a què ens referim amb aquest nom. Es refereix a aquelles malalties que es transmeten per mediació d’un vector. Avui ens centrarem en vectors com mosquits o paparres; la infecció es causa per la picadura d’un mosquit o paparra infectada. La malaltia de la qual més heu sentit parlar, sense dubte, és la leishmaniosi.
La leishmaniosi està causada per un paràsit (Leishmania) que arriba a l’animal per la picadura del flebotom (com un mosquit molt petit). Aquest insecte, per poder transmetre la malaltia, ha de haver picat prèviament a un altre animal infectat. La regió on vivim és una zona endèmica d’aquesta malaltia, així que la transmissió és probable.
És una malaltia amb símptomes molt variables; fins i tot alguns gossos i gats poden no tenir símptomes i estar contagiats. Problemes de pell, ferides que no curen, lesions a l’escrot o orelles són freqüents. Problemes renals o hepàtics ja són molt més greus i poden fins i tot ser mortals.
Com prevenir la malaltia?
- Posar barreres contra els paràsits, com pipetes o collars, que eviten o redueixen el contacte amb els insectes i paràsits.
- Evitar passejar a la sortida del sol o a l’atardecer, a prop de rius o aigües embassades.
- Evitar dormir a l’aire lliure.
- Vacunar contra la leishmaniosi: entre els mesos de febrer i abril són els més indicats per procedir a la immunizació.
Sobretot, la primera vegada que vacunem contra aquesta malaltia, hem d’estar segurs que els nostres animals estiguin sans i siguin seronegatius. Amb una petita mostra de sang ho podem averiguar. Això indica que no han estat contagiats fins a aquest moment. La vacuna triga uns dies a ser efectiva, per això està molt indicat començar la immunizació abans de l’arribada dels insectes. La vacuna no impedeix la picadura del mosquit, sinó que assegura que, en cas de contagi, la malaltia serà molt més lleu.
En cap cas la vacuna substitueix els antiparasitaris, ni a la inversa; aquí, tot suma: quant més ataquem aquesta malaltia, molt millor.
La dirofilariosi (malaltia del cuc del cor) també és una malaltia emergent en el nostre territori. També es transmet per mosquits culícids, però en aquest cas la malaltia és produïda pel nematode Dirofilaria immitis, que s’allotja al cor i als vasos sanguinis, produint una patologia molt greu. Els símptomes inicials són tos, aprimament i intolerància a l’exercici.
El tractament és una desparasitació especial, que pot ser oral i mensual o una injecció anual.
Altres malalties importants que veiem molt en consulta són l’erliquiosi. En aquest cas, el vector són les paparres, i no és necessària una gran infestació d’aquests paràsits; una sola paparra pot transmetre malalties. L’erliquiosi, en aquest cas, és una infecció bacteriana (rickettsia) que es transmet per la paparra.
Com prevenir l’erliquiosi?
- Principalment, posant pipetes, collars o donant tractament oral contra les paparres.
- Si ja tenim la paparra, treure-la de seguida i vigilar l’estat del gos els dies (fins i tot setmanes següents) i comunicar-ho al seu veterinari perquè ho tingui en compte i faci seguiment de l’animal.
- Com a malaltia bacteriana, en aquest cas, si es diagnostica una erliquiosi, el tractament és un antibiòtic durant tres o quatre setmanes. La malaltia produeix febre, apatia, anorèxia, coixeses, hematúria, hemorràgies retinianes… La simptomatologia pot ser més o menys greu segons l’estat de l’animal.
Una altra malaltia bacteriana transmesa per paparres (tipus Ixodes ricinus i Rhipicephalus sanguineus) és l’anaplasmosi, que infecta les plaquetes o els glòbuls blancs. En aquest cas, els gossos presenten febre, letargia, signes gastrointestinals, coixeses, epistàxis… El tractament també és un antibiòtic oral específic administrat durant tres o quatre setmanes.
Aquestes són les quatre malalties vectorials més importants per freqüència i gravetat en la nostra regió. Si habitualment portem el gos al veterinari, el desparasitem i vacunem oportunament, el risc minva moltíssim. Actualment disposem d’uns tests que amb una mateixa mostra de sang ens descarten les quatre malalties alhora. Parleu o pregunteu al vostre veterinari.
Feu un bon chequeig; els nostres peluts ho mereixen!
