L’obra de teatre La Festa, una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i de Teatres en Xarxa que planteja les conseqüències del consum massiu de pornografia en l’adolescència i de la falta d’informació adequada sobre la sexualitat, obrirà l’edició 2024 del Festival Zero a Sant Joan Despí, que tindrà lloc del 15 al 17 de març. El Festival Zero és un certamen que vol interpel·lar el públic amb propostes no convencionals i temàtiques d’actualitat.
La Festa és una obra de Daniela Feixas que mostra sis relats sobre l’adolescència construïts a partir de confidències reals. Històries extretes d’entrevistes fetes a adolescents que mostren com el consum massiu de pornografia des de molt joves crea una eròtica de la violència, una cosificació de les dones i una insatisfacció difícil de confessar.
El muntatge, que podrem veure el divendres 15 de març al Teatre Mercè Rodoreda, parla de temes com el consentiment, les relacions tòxiques o les violències masclistes. Es tracta d’una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i de Teatres en Xarxa, el grup de teatres de proximitat on participa Sant Joan Despí juntament amb una desena de municipis més.
Circ i clown
La programació del Festival Zero a Sant Joan Despí continuarà el dissabte 16 amb Lady Panda, un muntatge de la companyia Mumusic Circus coproduït pel Festival Grec de Barcelona que té com a elements centrals els conceptes de suspensió, de punt mort i de viratge. Lady Panda és un espectacle amb una estètica acurada i d’un minimalisme oriental que ens parla, a través del llenguatge del circ i de la música, sobre aquells moments en què ens disposem a acceptar una pèrdua i busquem la seguretat d’un nou port o d’una nova vida.
Tancarà el Festival Zero l’obra Solo, de Roi Borrallas, Premi Zirkólika al Millor espectacle de pallassos 2022. En aquest muntatge es combinen titelles, manipulació d’objectes, màscares i, sobretot, comicitat. Un espectacle que mostra un pallasso sol al seu camerino, un espai on es barregen la persona i el personatge, un llimb que no és ni l’escenari ni la vida real, una frontera on té lloc aquest muntatge on podem veure un actor sense públic, un pallasso quan ningú l’observa.
