La pobresa es cronifica a Catalunya: una de cada quatre persones està en risc d’exclusió social, una xifra estancada des de fa 10 anys. La crisi del 2008 i la pandèmia han marcat punts àlgids en aquest indicador, però malgrat certa recuperació, no s’aconsegueix reduir en un marc d’augment de les desigualtats, del cost de la vida i de l’empitjorament de l’accés a l’habitatge.
L’informe d’Indicadors Socials a Catalunya en relació amb el context estatal i europeu (Insocat), promogut per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), alerta que “les polítiques públiques no aconsegueixen combatre les causes estructurals” d’aquesta pobresa, un caldo de cultiu pel malestar social que alimenta els populismes.
Malgrat les millores en les dades macroeconòmiques, sembla que la prosperitat no arriba a tothom. Sorprenentment, el 2023, fins a un 10% de les persones ocupades es trobaven en risc de pobresa. Això suggereix que les polítiques públiques han fallat a l’hora de traduir aquesta progressió econòmica en una millora del benestar social.
Despeses Inabastables i Desequilibri Financer
L’encariment progressiu del cost de vida, especialment en matèria d’habitatge, ha exacerbant la situació. L’informe parla d’un “desequilibri” entre els ingressos familiars i el cost de vida, resultant en una erosió del poder adquisitiu per a molts ciutadans. Les despeses imprevistes esdevenen un luxe per al 36% de la població, i gairebé un terç no pot permetre’s unes vacances anuals.
Això, juntament amb l’augment del retard en el pagament de les despeses d’habitatge, evidencia la fragilitat econòmica de moltes famílies catalanes. A més de les repercussions financeres, aquesta situació també té un impacte social significatiu, generant un creixent malestar en àmplies capes de la població i augmentant el risc de conflictes socials.
En resum, l’informe de les ECAS subratlla la necessitat urgent d’adoptar polítiques i mesures universals per abordar la pobresa i la desigualtat. Les estratègies actuals, que només han aconseguit atenuar de manera limitada els efectes d’aquests problemes estructurals, demostren la necessitat d’una resposta més decidida i ampla per part dels governs i la societat en el seu conjunt.
